El disseny bàsic d’una ciutat romana

Model en que s'inspira el traçat i àrees principals d'una ciutat:

Els romans s'inspiren en el model hipodàmic. 

Un pla hipodàmic o traçat hipodàmic, és el tipus de planejament urbanístic que organitza una ciutat mitjançant el disseny dels seus carrers en angle recte, creant pomes (quadres) rectangulars.

S'utilitza un plànol urbà anomenat plànol ortogonal, equirrectangular o en quadrícula. Les ciutats que presenten aquest tipus de planejament urbà tenen una morfologia urbana perfectament distingible en el seu traçat viari. Les parts principals d'una ciutat de l'imperi romà son:


- Les ínsules: és el que vindria a ser una illa de cases avui en dia.
- Les villes: cases grans.
- Les basíliques: jutjats.
- Les termes: banys termals on els romans anaven a relaxar-se i a parlar de la vida diària.
- El teatre.
- L'anfiteatre.
- El circ.
- El fòrum municipal


Cerimònia ritual de fundació d'una ciutat de nova planta
Els romans van prendre el ritual de la inauguratio o fundació d'una ciutat dels etruscs, i consistia bàsicament en el següent:
En primer lloc, un àugur consultava els presagis i confirmava si el lloc resultava propici per als déus.
En cas favorable, es procedia la inauguratio: es marcava el perímetre de la ciutat, en el lloc triat, amb una arada tirada per dos bous.
Després s'efectuava la delimitació: s'establien tres zones (sagrada, pública i residencial).
Més tard un sacerdot oficiava la consagració: un sacrifici en honor de la Tríade capitolina (formada pels déus Júpiter, Juno i Minerva).
Finalment es duia a terme la centuriació, o divisió del territori en centúries o parcel·les quadrades, i es feia el repartiment entre els colons.


Les clavegueres i les muralles
Els romans van comprendre des del principi del seu auge com a civilització que una ciutat havia de tenir un sistema eficient d'eliminació de desferres per poder créixer. Per a això van construir en la totes les ciutats de certa importància els coneguts sistemes de clavegueram que encara avui segueixen complint la seva funció original. A Mèrida, per exemple, el clavegueram romà s'ha usat fins a fa pocs anys, i el seu traçat serveix encara com a referència per conèixer com era l'antiga ciutat romana. En altres ciutats com León es conserven vestigis d'aquestes infraestructures, i en Itàlica serveixen com a exemple al visitant en els dies plujosos de la perfecció del sistema de drenatge dels carrers per evitar la seva embassada.

Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva a l'entorn d'una població o d'un campament militar, generalment feta de pedra, alta i gruixuda. Complien funcions defensives principalment, i a cada cantonada normalment s'hi trobaven torres de vigilància on s'hi apostaven els soldats, a punt per avisar si venien enemics i disparar. A dalt també s'hi apostaven catapultes, canons i olles amb oli bullent per tirar als enemics








Manera habitual de subministrar l'aigua
La manera habitual de subministrament d'aigua eren els aqüeductes. Exemples en són el de Segovia, el Pont del Diable, el de Tarragona... Era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.