LOS ROMANOS Y EL OCIO

L'amfiteatre
Era un edifici romà d'espectacles, on es celebraven sobretot espectacles violents, lluites de gladiadors o d'animals i carreres de quadrigues. Prové del grec amphitheatron que significa lloc per veure en ambdós costats. L'amfiteatre més conegut és l'Amfiteatre Flavi, altrament conegut com el Colosseu de Roma. A Catalunya només es conserva l'amfiteatre de Tarraco i el d'Empúries.
Allí s'hi celebràven diversos tipus d'espectacles violents:

Lluites de gladiadors: No només lluitaven gladiadors, també lluitaven els esclaus, i els homes lliures que volien. Desfilaven i es posaven davant de l'emperador al crit de: "Ave Cèsar, morituri te salutant". A continuació es decidien a sort els lluitadors i començaven a barallar-se. Quan un dels dos queia sense espasa, demanàva gràcia, i si havia lluitat bé la gent aixecava el polze per salvar-lo, si no, l'altre gladiador el matava.

Les uenationes: eren espectacles amb animals. Incloïen exhibició d'animals exòtics, portats de les províncies més llunyanes de l'Imperi, lluites entre feres i caceres fetes per homes armats.

Les naumachiae: ofertes en ocasions excepcionals, eren representacions de combats navals. S'inundaven l'arena d'alguns amfiteatres o en estanys artificials i els gladiadors i condemnats reproduïen batalles navals històriques.
 

Execucions: a l'amfiteatre els condemnats a mort eren lliurats sense armes a les feres o a gladiadors armats. Eren generalment criminals, o bé enemics de l'Estat com els cristians. Se solien fer en hores de poca assistència, al matí o al migdia. 

El circ

El circ romà (circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (quadrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors).

Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balustrada que dividia l'edifici pel centre (spina). Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. A l'Spina hi podia haver de tot, temples, obeliscs, estàtues de dofins (per comptar les voltes) símbol del déu Neptú, déu del mar i protector dels cavalls. A cada extrem de l'Spina hi havia les metae, pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros.. Al davant d'unes de les metae es trovaben les carceres.

S'hi celebraven els anomenats Jocs circenses.

El teatre

El teatre romà comprèn diversos gèneres d'importància desigual, que es van insciure en el si d'una pràctica ritual pròpia de la civilització romana: els ludi scaenici (jocs escèncis). Aquests en són els principals:

- Mims

- Cants fescennins

- Atel·lanes

- Comèdies

L'objectiu de tot teatre era divertir el públic, els electors i atreure's la gratitut popular. Els aplaudiment revelaven la satisfacció del públic, però tenien també un valor ritual: marcaven la fi de l'espectacle escènic. El teatre era un espai de llibertat, on l'expressió ciutadana era possible. El nombre de còmics solia ser elevat, tots eren masculins. Van dur màscara, llevat en el cas del mim, fins a l'Imperi.

Parts d'un teatre romà:
Cavea: Graderia semicircular esglaonada, on seien els espectadors, segons la categoria social. La part superior, pullarium, hi seien les dones i els esclaus. Hi havia corredors interiors i sortides (vomitoria).

Orchestra: Espai semicirucular entre la cavea i l'escenari on s'instal·laven els seients de les autoritats.

Scaeba: Espai, format pel proscaenium, plataforma elevada per on es movien els actors,el frons scaenae, decorat permanent que representava la façana d'un palau amb tres portes i diferents elements decoratius, i el postscaenium, els vestidors.

Les termes

Les termes eren edificis públics destinats a banys típics de la civilització romana. Eren un dels principals llocs de trobada a l’antiga Roma. Es tractava d’un espai ideal pel lleure (per conversar relaxadament i esbargir-se), adequat per la relació social. També s’hi duien a terme activitats gimnàstiques i lúdiques. De fet, destaquen per la seva importància en la vida social romana. Tot això, a part de la seva funció higiènica pel que fa a la neteja corporal i a l'estètica personal ja que la majoria de ciutadans romans no disposaven de banys particulars, amb excepció dels més rics. En algunes, a més, s’hi feien massatges amb diferents tipus d’essències i olis especials. Alguns, fins i tot, es podien considerar banys terapèutics, perquè tenien una funció medicinal ja que es considerava que les aigües tenien propietats curatives. 

Als inicis, l’aigua s’escalfava mitjançant senzills brasers. Més tard, es va generalitzar el sistema de calefacció hypocaustum. Es tractava d’una cambra subterrània, coberta per la suspensura, el terra de les termes, col·locat damunt d’una sèrie de pilars de maons (pilae), deixant així un espai buit per on circulava l’aire calent. L’hypocaustum era escalfat mitjançant forns (praefurnium) situats al subterrani. Aquest sistema estava basat en la distribució de túnels i canonades de plom que transportaven l’aigua calenta i l’aire per sota el terra de les sales. Unes canonades de ceràmica (tubuli), situades a les parets, feien pujar l’aire calent a les sales.