L'AQÜEDUCTE DE SEGÒVIA

1. L'aqüeducte data del segle I o II d.C., a l'època dels flavis, amb l'emperador Vespasià i Trajà. És l'obra d'enginyeria civil més important d'Espanya. Transporta aigua del riu Fred a la ciutat de Segòvia. Al 1985 va ser nombrat per la UNESCO patrimoni de la humanitat.
L'aqüeducte comença a prop del Palau de la Granja amb d'arcs senzills de mig punt que condueixen l'aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom del Caseró on es emmagatzemava l'aigua. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dos monumentals files d'arcs superposats.

Consta d'una longitud de 728 metres i una altura màxima de 28 metres i mig, als que, a més, se li ha de sumar a prop de 6 metres de ciments en el tros principal. Consta d'una doble arcaria, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l'aqüeducte.

A la part superior dels arcs s'hi troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat. L'elaboració de l'aqüeducte de tan grans dimensions ens fa veure les grans capacitats enginyeres dels romans, i a pesar de tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir un element de característiques com tan ciclòpeas com en aquest cas.

Aquest magnífic monument s'ha mantingut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, degut a la grandesa de l'estructura que imposa respecte al fet de que, encara en el segle XX continués exercint la seva funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realitzar prop dels Reis Catòlics, quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l'obra original. 

En l'actualitat, l'estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha estat tan alarmant que l'Estat ha hagut de protegir-lo mitjançant un minuciós procés de restauració. Així i tot aquesta obra ciclòpeda segueix crindant l'atenció de milers de turistes boca-badats de la seva brillantesa i monumentalitat.

2. 

3. Gracias al conocimiento de la materia y la forma en la que algunas inscripciones estaban realizadas podemos reconstruirlas. Esto es lo que se ha hecho con la Inscripción del Acueducto de Segovia a través de los restos de los anclajes de las letras de bronce al monumento. Originalmente las Letras de esta inscripción eran de bronce de unos 32/35 cm y fueron ancladas sobre las piedras colocadas en las primeras arcadas del Acueducto.

En septiembre de 1996 el historiador alemán Geza Alfóldy, de la universidad de Heidelberg, en una conferencia en la reunión anual de becarios de la Fundación Humboldt en Madrid dio una sorpresa al auditorio al adelantar que tras muchos años de investigaciones había conseguido reconstruir una de las inscripciones que adornaban el Acueducto de Segovia en el siglo 1 de nuestra era. Tras investigar cuidadosamente los agujeros donde debían estar las letras de bronce de la inscripción Alfóldy anunció su descubrimiento: Trajano no ordenó hacer el acueducto, sólo mandó repararlo. Los agujeros, a más de 20 metros del suelo nunca se habían fotografiado en detalle, pero gracias a la subvención del Instituto Arqueológico Alemán de Madrid ahora se ha hecho por primera vez y con ese material trabajó Alfóldy. 

El esfuerzo valió la pena, se descubrieron agujeros que antes no se tenían documentados, mientras otros resultaron ser sólo sombras. Se distinguieron las marcas dejadas por las tenazas que movían los sillares y concluyeron que las letras medían entre 32 y 35 cm de altura por unos 5 cm deancho. Con esto se hicieron plantillas de las letras y se empezó a intentar encajarlas. 

En el lado occidental había 204 agujeros y en el oriental 200, pero la inscripción debía ser la misma, con lo cual se demostró que no siempre se utilizaba el mismo número de anclajes para las mismas letras. Al final encajaron 131 letras y 26 interpunciones, que nos dan una mscripejón fechada en el año 98 después de Cristo.

4. IMP·NERVAE·TRAIANI·CAES·AUG·GERM·P·M·TR·P·Il·COS·ll·PATRIS·PATRIAE·IUSSUP*

NUMMIUS·NUMMIANUS·ET·P·FABIUS·TAURUS·IIV~R·MUNIC·FL·

SEGOVIENSIUM·AQUAM·RESTITUERUNT

Imp(eratoris) Nervae Traiani Caes(aris) Aug(usti) Germ(anici), P(ontifex) M(aximus), Tr(ibunicia) P(otestate) II, Co(n)s(ulis) II, Patris Patriae iussu  P(ublius) Nummius Nummianus et P(ublius) Fabius Taurus lí vir munic(ipii) FI(avii) Segoviensium aquam / restituerunt.

TRADUCCIÓN: Por orden del Emperador Nerva Trajano César Augusto Germánico, Pontífice Máximo, en su 20 Potestad Tribunicia, cónsul dos veces, Padre de la Patria, Publio Nummio Nummiano y Publio Fabio Tauro, dumviros del municipio Flavio de los segovianos, reconstruyeron el acueducto.