Històries d'amor que acaben en tragèdia: HIPÒLIT I FEDRA

El mite d'Hipòlit i Fedra
La història es desarrolla a Trecén on hi viu Teseu, l'heroi que va salvar Ariadna del minotaure del laberint de Creta. Un cop salvada Ariadna, la va abandonar i va raptar a Fedra per casar-s'hi.

Teseu ja havia tingut un fill, Hipòlit, amb una amazona, Hipòlita, a la que va raptar i va morir en una guerra entre amazones i grecs. 

El fill, Hipòlit, despreciava les relacions carnals i les dones, i això feia enfadar a Afrodita, a la qual ell considerava una deesa menor. Afrodita va jurar la mort de Hipòlit, i va fer que la seva madrastra, Fedra, s'enamorés d'ell perdudament.
Fedra li va explicar els seus mals a una nodridora, que a la vegada va decidir explicar-ho a Hipòlit. Quan Fedra es va proposar a Hipòlit, ell la va rebutjar, perquè no volia tacar l'honor del seu pare i no tenia interès en les dones. 
Fedra, desesperada, va decidir suicidar-se deixant una nota on explicava que el seu fillastre, Hipòlit, la havia intentat violar.
Teseu, fill de Posidó, al veure la nota, va invocar al seu pare perquè mates Hipòlit. Hipòlit es va defensar, deia que ell no havia fet res, però el seu pare no el va creure.
Quan Hipòlit fugia amb carro, va aparèixer de l'interior del mar un monstre marí, invocat per Posidó, que va espantar als cavalls de Hipòlit, fent-lo caure i ser arrossegat per les brides del cavall fins a acabar moribund.
Quan porten el cos d'Hipòlit, a punt de morir, apareix Artèmis, i explica a Teseu que tot ha sigut un enginy d'Afrodita per matar a Hipòlit. Hipòlit perdona a Teseu i finalment mor. Llavors Artèmis instaura el culte a Hipòlit a Trecén, que és que  les noies abans de casar-se hauràn de tallar-se un tros de cabell i oferir-lo a Hipòlit.

Eurípides
Eurípides era un escriptor de tragèdies i comèdies gregues, va ser l'escriptor del mite de Fedra i Hipòlit. Reforma l'estructura dels escrits grecs tradicionals, creant personatges com dones fortes o esclaus intel·ligents. Va guanyar dos cops el primer premi de les Dionises, un amb Ifigènia a Àulide i un altre per Hipòlit.

Els treballs d'Hércules

1º ¿Per què Hércules havia de fer uns treballs?
Hera volia destruir a Hércules, i per poder-ho fer va intentar varis atemptats, i en un d'ells va fer tornar Hércules boig de fúria i matar als seus fills i a la seva esposa. Penedit d'aquesta acció, volia fer qualsevol cosa per redimir-se. Consultant l'Oracle de Delfos li aconsellà que es posés al servei del rei Euristeu de Micenes i l'obeís en tot el que aquest li volgués manar. Així començaren els dotze treballs d'Hércules.


2º Enumera els treballs i resumeix-los


1. Matar el lleó de Nemea
El lleó infundia terror als voltants de Nemea, i tenia una pell tan gruixuda que resultava impenetrable per les armes.
Quan Hèracles es va enfrontar a ell per primera vegada, utilitzant el seu arc i les seves fletxes, un garrot fet d'una olivera (que ell mateix havia arrancat de la terra) i una espasa de bronze, totes les armes van resultar inútils. El cau de l'animal tenia dues entrades: Hèracles va atiar-lo fins que l'animal va penetrar en el cau, va obstruir una de les entrades per tal d'acorralar-lo per l'altra, on va ofegar-lo tot ficant-li un braç per la gola fins asfixiar-lo.

2. Matar l'hidra de Lerna
Després d'arribar al pantà proper al llac Lerna, Hèracles va cobrir la seva boca i nas amb una tela per protegir-se del seu alè verinós i va disparar fletxes en flames al seu refugi per obligar-lo a sortir. Llavors es va enfrontar a ella amb una falç, tallant cada un dels seus caps, però cada cop n'hi apareixien més. Advertint que no podria derrotar l'Hidra d'aquesta forma, Hèracles va demanar ajuda al seu nebot Iolau. Aquest va tenir la idea (possiblement inspirada per Atena) d'usar una teia cremant per cremar el monyó del coll després de cada decapitació. Hèracles va tallar tots els caps i Iolau va cremar els colls oberts, matant així a l'Hidra. Hèracles va prendre llavors el seu únic cap immortal i la va enterrar sota una gran roca. Quan Euristeu, el rei que assignava els treballs a Hèracles, va saber que havia estat el seu nebot qui li havia donat la torxa, va declarar que no havia completat el treball sol i per tant no comptava per al total de deu tasques que se li havien assignat.

3. Capturar la daina de Cerinea
El treball consistia en capturar la daina, i va estar un any sotjant-la i perseguint-la abans de poder-la aconseguir. Finalment es va aturar a beure aigua. Llavors Hèracles li va llençar una fletxa, que es va clavar entre el tendó i l'os, sense vessar ni una gota de sang. Quan va haver immobilitzat la daina, la va portar a Micenes.

4. Matar el Senglar d'Erimant
Hércules va arribar a Erimant i després de lluitar àrduament amb l'animal a la neu, aconseguí encadenar-lo i portar-lo a Micenes. Quan ho aconseguí, el portà viu a Euristeu, que, en veure'l, cuità a amagar-se dins una tina.

5. Netejar els estables del rei Augies

Augías va pensar que Hèrcules estava boig i li va dir que si els netejava en un dia rebria en recompensa la desena part dels ramats.

Hèrcules canalitzar dos rius que va dirigir cap als estables, en elsquals prèviament va fer dos esvorancs, un en un costat pel que va penetrar el cabal i un altre en el costat oposat que va servir de desguàs. En poques hores les quadres resplendien com miralls.

Augías no complir els pactes legant que Hèrcules va realitzar la proesa per ordre d'Euristeo. Portat a judici, Fileu, el seu propi fillva declarar a favor d'Hèrcules, ja que havia estat testimoni delpacte. Augías enfurismat va desterrar del seu regne a Fileo ia Hèrcules. Al poc temps, Hèrcules al comandament d'un exèrcit elva deposar i va col.locar en el tron a Fileu.

6. Fer fugir els ocells del llac Estímfal
Els ocells del llac Estimfal eren monstres terrorífics amb urpes, becs i ales de bronze. Atacaven les persones i els ramats per menjar-se'ls, a més de matar amb les plomes de bronze que els queien de les ales a gran alçada. La sisena tasca d'Hèracles va ser expulsar-los ben lluny. El primer que calia era dispersar-los perquè no ataquessin en bandada. Per ajudar Hèracles, Atena li donà un parell de platerets de bronze que l'heroi féu entrexocar amb tanta força que el soroll espantà els ocells. Un cop dispersos a cel obert, Hèracles els abaté amb les seves fletxes enverinades.

7. Capturar el bou de Creta
El bou de Creta fou un càstig que Zeus envià al rei Minos per no haver complert una promesa de sacrifici que aquest li havia fet. Zeus féu que l'esposa del rei Minos, Pasífae, s'enamorés del bou i s'hi aparellés, amb què es va engendrar el monstre Minotaure. Pel que fa al bou, corria salvatge per l'illa, envestint i matant tothom qui es creuava pel seu camí i ningú no gosava matar-lo. Hèracles, gràcies a la seva força prodigiosa, aconseguí capturar el bou i portar-lo a Micenes, on finalment fou sacrificat.

8. Capturar les eugues del rei Diomedes
El rei Diomedes tenia als seus estables unes eugues que menjaven persones. El rei escollia alguns dels seus hostes cada nit i els donava per menjar a les eugues. Hèracles es dirigí cap a Tràcia amb alguns voluntaris i vencé el petit exèrcit de Diomedes que guardava la casa. Després capturà el rei i el llançà en vida a les seves eugues, que el devoraren. Després d'això, es tornaren manses i les pogué enganxar al carro de Diomedes per portar-les a Micenes.

9. Aconseguir el cinyell de Hipòlita, la reina de les amazones
Les amazones eren dones guerreres que vivien de la caça i de la guerra.. El novè treball consistia a aconseguir el cinyell de la seva reina, Hipòlita, per demanda de la filla d'Eursiteu, Admete. Quan Hèracles arribà a la terra de les amazones, Hipòlita el veié i s'enamorà de la seva força. Li oferí el seu cinyell com a penyora d'amor. La tasca podria haver reeixit fàcilment si no hagués estat per Hera, que va estendre el rumor entre les amazones que Hèracles i els seus companys tenien com a objectiu segrestar la reina Hipòlita i endur-se-la. Les amazones atacaren els grecs, però foren vençudes i Hèracles aconseguí de fugir amb el cinyell.

10. Robar els ramats del gegant Gerió
El desè treball d'Hèracles era el de robar els ramats del gegant Gerió, monstre amb la forma de tres homes units per la cintura i de força llegendària que vivia a l'illa de Erítia, a l'oest del Mediterrani. Per arribar-hi va haver de creuar el desert i, aclaparat per la calor, disparà una fletxa a Hèlios, déu del sol: Hèlios li demanà que el deixés en pau i Hèracles en canvi li demanà la copa màgica que feia servir el déu per viatjar d'est a oest cada dia. El déu així ho va fer, de manera que Hèracles pogué arribar a Erítia sense més entrebancs. Pel camí, construí dues columnes a l'actual estret de Gibraltar per commemorar el seu pas. Hèracles matà llavors el gos Ortros, guarda dels ramats i germà de Cèrber, i el pastor Eurició. Un cop arribà a Gerió el matà també i esguerrà el seu cos en tres parts. Reuní els ramats i amb penes i treballs aconseguí arribar a Micenes, on Euristeu els sacrificà en honor a Hera.

11.Aconseguir les pomes del jardí de les Hespèrides
L'onzè treball d'Hèracles consistia a obtenir les pomes d'or de l'arbre que creixia al jardí de les Hespèrides. Aquest arbre havia estat un regal de noces de la Mare Terra a Hera per la seva boda amb Zeus i estava custodiat per les nimfes Hespèrides, filles del tità Atles. Atles havia estat castigat pels déus a suportar sobre les seves espatlles la volta celeste per tota l'eternitat. Quan Hèracles arribà al jardí, Atles li prometé convèncer les seves filles de donar-li algunes pomes a canvi que Hèracles aguantés el cel durant una estona. Quan Atles va tornar proposà a Hèracles d'anar ell mateix a portar les pomes a Euristeu. Hèracles sospità de les intencions del tità i hi estigué d'acord, demanant-li però que aguantés el cel un moment mentre ell es posava en una posició més còmoda que no li fes mal al coll. Atles hi estigué d'acord i, quan tingué un altre cop el cel sobre les espatlles, Hèracles recollí les pomes i deixà Atles enrere amb la seva càrrega.

12. Capturar el gos Cèrber i treure'l dels inferns
El darrer treball d'Hèracles era també el més difícil. Consistia a treure el gos Cèrber dels inferns. Aquest gos era un monstre de tres caps amb cua de serp que s'encarregava de vigilar que els morts no s'escapessin de l'Hades. El primer obstacle en aquesta tasca era que ningú no sabia on es trobava l'entrada a l'Hades. Per sort, Hèracles trobà el malaurat Orfeu, que tornava de la seva expedició a l'infern per rescatar Eurídice. Ell li explicà com anar-hi. Un cop arribà al riu Estix, el que delimitava l'Hades, el barquer Caront tingué tanta por de la força i l'aspecte ferotge d'Hèracles que el passà amb la seva barca a l'altra riba sense protestar. Un cop al Tàrtar, trobà l'heroi Teseu sotmès a suplici per un antic intent de raptar Persèfone, esposa d'Hades, i el rescatà. Hèracles demanà a Hades, déu dels inferns, que li deixés endur-se Cèrber. Ell hi accedí amb la condició que fos capaç de capturar-lo sense armes. Així Hèracles, només amb la força del seus braços, aconseguí retenir l'animal i el portà a Micenes, per retornar-lo a l'Hades poc després.

Aquest treball simbolitza el triomf de la mort, ja que Cèrber és el guardià de l'inframón, on van a parar les ànimes dels que han mort. Significativament, no hi ha un lloc on hi hagi la tomba d'Hèracles.