Jo crec que en aquest cas, com són les dones s’assembla en com és Medea però Medea portat a l’extrem. Tots els homes i dones som gelosos, però Eurípides ho va portar a l’extrem amb el personatge de Medea.
L’amor que Medea li té a Jasón és més que amor, obsessió, fins al punt d’arribar a mentir al seu pare, a matar el seu germà, matar els seus propis fills per ell, ni que ell no ho vulgui. Medea estima d’una manera gelosa, volent-se assegurar el que és seu (Jasón), arribant a fer de tot per conservar-lo.
L’amor que Medea li té a Jasón és converteix en bogeria/paranoia quan ell l’abandona.
Ella està tan desesperada perquè al haver traït al seu pare i matat a sun germà ja no pot tornar a casa, i quan la fan fora de Corint. Es considera fracassada potser perquè ha dedicat tota la vida a Jasón i ara ell renega d’ella, per això adopta la mesura extrema de matar els seus propis fills. Potser no, ja que en aquesta societat la dona té autonomia, pot treballar per ella sola, sense necessitat de cuidar la casa ni tenir cura del marit com en la societat grega.
Crec que el que Eurípides intentava transmetre com l’amor pot acabar tornant boja a una dona. Crec que li dóna el protagonisme a Medea perquè és un personatge amb més caràcter, i potser perquè volia donar més protagonisme a les dones en els seus relats.
