divendres, 1 de juny del 2012

DELFOS

ON ESTAVA DELFOS?
L'oracle es trobava a la Fòcida o Fòcia, una regió del centre de Grècia travessada per el Mont Parnàs. En la Grècia clàssica una part d'aquesta regió tenia el topònim de Pyto, el Déu al qual anava dedicat l'oracle, és a dir, Delfos i Pyto són sinònims.


 Qui era Pitó?
Segons la mitologia grega, la serp nascuda directament de Gea es deia Pitó. Custodiava l'oracle de Delfos. Segons diuen, Hera li va ordenar que assatgés a Leto, filla de Zeus, per això, Apol·lo va matar-la amb les seves fletxes.

Qui eren les pitonisses?
Les pitonisses eren les sacerdotesses encarregades de l'oracle de Delfos, deuen el seu nóm a la serp Pitó.
 
Qui era el Déu de Delfos?
El Déu de Delfos era el Déu del Sol, Apol·lo, era fill de Zeus i Leto, i germà bessó d'Àrtemis. Apol·lo. Quan Apol·lo va matar la serp Pitó, també es va apoderar del oracle, anomenant pitonisses a les seves sacerdotisses i vigilant-lo.

De quin lloc a part de Delfos era Déu?
Era Déu de l'oracle de Delos, durant l'estiu. Es on es creu que va néixer el Déu, adjacent a un Llac Sagrat.

dilluns, 21 de maig del 2012

INSCRIPCIÓ TARRAGONINA

D(is) M(anibus)
L(ucio) TADIO
SIMPLI
CI LEG(ato) AVG(usti)
C(iterioris) C(larissimo) V(iro)
TADIA HO
NORATA F(ilia)   

 Tadia Honorata,
Filla de Luci Tadi el simple,
Citerior de la Província d'Hispània, 
llegat d'August,
Senador,
li dedica als Déus manes i a ell.



INSCRIPCIÓ 1:                                                     LOCALITZACIÓ:
TIPUS D’INSCRIPCIÓ PEL CONTINGUT:
Funerària            X
Honorífica
Votiva


Jurídica
TIPUS D’INSCRIPCIÓ PEL SUPORT:
Ara
Pedestal
Bloc de pedra               X
ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Molt bo
Bo     X   
Dolent                               
Pèssim
UNIFORMITAT DE LA LLETRA
Sí                             X
No
A QUI ESTÀ DEDICADA:
Praenomen:L(ucius)
Nomen:TADIO
Filiació: F(ilius)
Tribu:
Cognomen: SIMPLI
Càrrecs Públics:  P(rovinciae) H(ispaniae) C(iterioris) / LEG(ato) AVG(vsti) /




Dedicant: NORATA (filla de Tadio)




Motius: Funeràris: DM Dis Manibus (dedicat als déus Manes)




Fórmules: F(ilia)




Abreviatures: D(is) M(anibus) / C(larissimvs) V(ir) / P(rovinciae) H(ispaniae) C(iterioris) / LEG(ato) AVG(vsti) / L(vico) /




dilluns, 7 de maig del 2012

TAULA TARRAGONA

INSCRIPCIÓ 1:                                                     LOCALITZACIÓ:
TIPUS D’INSCRIPCIÓ PEL CONTINGUT:
Funerària
Honorífica
Votiva
Jurídica
TIPUS D’INSCRIPCIÓ PEL SUPORT:
Ara
Pedestal
Bloc de pedra
ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Molt bo
Bo
Dolent
Pèssim
UNIFORMITAT DE LA LLETRA
No
A QUI ESTÀ DEDICADA:
Praenomen:
Nomen:
Filiació:
Tribu:
Cognomen:
Càrrecs Públics:




Dedicant:




Motius:




Fórmules:




Abreviatures:




dilluns, 16 d’abril del 2012

Opinió sobre Medea

Jo crec que en aquest cas, com són les dones s’assembla  en com és Medea però Medea portat a l’extrem. Tots els homes i dones som gelosos, però Eurípides ho va portar a l’extrem amb el personatge de Medea.
L’amor que Medea li té a Jasón és més que amor, obsessió, fins al punt d’arribar a mentir al seu pare, a matar el seu germà, matar els seus propis fills per ell, ni que ell no ho vulgui. Medea estima d’una manera gelosa, volent-se assegurar el que és seu (Jasón), arribant a fer de tot per conservar-lo.
L’amor que Medea li té a Jasón és converteix en bogeria/paranoia quan ell l’abandona.
Ella està tan desesperada perquè al haver traït al seu pare i matat a sun germà ja no pot tornar a casa, i quan la fan fora de Corint. Es considera fracassada potser perquè ha dedicat tota la vida a Jasón i ara ell renega d’ella, per això adopta la mesura extrema de matar els seus propis fills. Potser no, ja que en aquesta societat la dona té autonomia, pot treballar per ella sola, sense necessitat de cuidar la casa ni tenir cura del marit com en la societat grega.
Crec que el que Eurípides intentava transmetre com l’amor pot acabar tornant boja a una dona. Crec que li dóna el protagonisme a Medea perquè és un personatge amb més caràcter, i potser perquè volia donar més protagonisme a les dones en els seus relats.

divendres, 23 de març del 2012

CERÀMICA GREGA

1. Crátera de campana: Tipus de atuell que s'usa per barrejar aigua i vi, de gran capacitat.

2. Hydria: Atuell utilitzat per transportar aigua

3. Lekythos: Atuell utilitzat per transportar oli d'oliva o altres coses molt diferents com cendra humana

 4. Oinchoe: Gerra de vi per treure el vi de la cràtera.

 5. Pyxis: Espècie de caixa per dipositar maquillatge, joieria, etc.
6. Kantharos: Atuell utilitzat per beure

7. Kylix: Atuell utilitzat per beure vi


dijous, 15 de març del 2012

POMPEIA




La erupció del 79 d.C.

 Pompeia
 Durant el matí d'aquell dia de l'any 79 d.C va aparèixer per sobre el Vesubi un núvol amb forma de pi. A les deu del matí, els gasos que empenyien des de l'interior van fer explotar la lava solidificada que obstruïa el cràter del volcà i la van reduir a innombrables fragments que van ser projectats sobre Pompeia, juntament amb una pluja de cendra tan espessa que tapava el sol. 
 Entre terratrèmols i gasos nocius la ciutat va desaparèixer aquell dia, colgada durant segles sota una capa de més de sis metres de cendres i escòries volcàniques. Es creu que de 10000 ciutadans que tenia la ciutat en van morir uns 2000, uns ofegats pels gasos durant la fugida, els altres aixafats per les roques que escopia el volcà...
Herculà
 L'erupció del 79 d.c. la va destruir totalment. La lava va irrompre violentament a Herculà destruint gran part dels edificis (a diferència de Pompeia) però no va afectar tant als objectes de l'interior de les cases, en posar-se més lentament sobre ells. Precisament gràcies a aquest fenomen, en l'actualitat es poden admirar vestigis de tot tipus perfectament conservats: mobles, aixovar domèstic, fins i tot papirs i objectes de fusta, malgrat la seva carbonització.
 

Història de les excavacions
 A mitjans del segle XVII van començar les excavacions a la zona de Pompeia, que han durat fins ara, tot i que encara queda una gran part per excavar. Durant més de 1500 anys, va restar sota una capa de cendres, i fins el 1748, no van començar les excavacions. La importància dels descobriments es va conèixer per mitjà de l'arqueòleg alemany Johann Joachim Winckelmann. Durant els segles XIX i XX s'han realitzat varis descobriments.

Art pompeià
Pintura
 Un element essencial de la decoració, la pintura, revestia a Pompeia una importància de primer ordre, com es pot observar visitant les ruïnes i admirant les obres que encara adornen els ambients originals. Amb una encertada decisió, a partir d'una determinada època, els arqueòlegs van preferir deixar en el lloc les pintures trobades, en comptes de separar-les de les parets i transferir-les als museus, permetent així apreciar de manera més completa la seva refinació i el seu gust. La pintura pompeiana es divideix en quatre estils que abasten diferents franges temporals. 
 En el primer estil, situat cronològicament entre el 150 i el 80 a. de C. i anomenat "d'incrustació", apareix una decoració que reprèn els elements constructius característics de l'arquitectura pública i privada: les parets s'adornen amb sòcols, pilars, columnes o frontons d'estuc pintat amb colors vivaços. Aquesta pintura té els seus orígens en la greco-hel·lenística. 

 També en el segon estil, que va tenir la seva difusió, aproximadament, entre el 80 a. de C. i el final del període agustinià, i anomenat "arquitectònic", apareixen nombrosos elements de l'arquitectura que, no obstant això, ara es juguen fantasiosament en perspectives, de vegades audaces, i sobre diversos plànols que evoquen immediatament els complexos escenaris utilitzats en el teatre de l'època per crear la il·lusió d'espais més amplis o, fins i tot, oberts cap a l'exterior: típiques d'aquest estil són les esplèndides pintures que representen paisatges o jardins poblats d'animals i ornamentats amb fonts que "dupliquen" l'espai real, projectant-ho en un fascinant món imaginari.

 Decididament menys tendint a la il·lusió òptica és el tercer estil, conegut com "egiptitzant" i present en el període que va dels anys que van seguir a la mort d'August (14 d. de C.) al 62 d. de C., quan la ciutat va ser assolada pel sisme. Aquí, les estructures arquitectòniques perden el paper de primer plànol que tenien abans, i es transformen en marcs que enquadren les escenes pictòriques centrals, que representen personatges o episodis presos generalment de la mitologia, amb un contorn d'altres pintures, moltes vegades en miniatura, en les quals apareixen figures humanes o mitològiques i vistes paisatgístiques decorades amb ornaments d'inspiració egípcia. 

Després, fins a l'erupció del 79 d. de C., a Pompeia domina el quart estil, l'ornamental: es tracta d'un art que es caracteritza per l'ús de colors molt vius, que reprèn diversos elements típics del segon i del tercer estil, en els quals prevalen els motius fantàstics, il·lusionistes i mitològics, acompanyats per una ornamentació summament rica que reflecteix fidelment el luxe i l'elegància dels estatges en les quals apareix.

Mosaics
Etimològicament la paraula mosaic deriva de mousaes, que en grec vol dir "musa", potser perquè antigament es considerava que un art tan sublim només podia estar realitzat per artistes inspirats per elles. Encara que al principi els mosaics es van utilitzar per decorar fonamentalment parets i sostres, amb el pas del temps i la millora de les tècniques, van començar a usar-se també per cobrir la superfície del sòl, elaborant així uns espectaculars paviments que conferien a les viles i palaus una majestuositat addicional, denotant la posició social i el poder dels seus inquilins. Amb l'arribada de l'època imperial el mosaic es va popularitzar i va començar a utilitzar-se també en els temples, teatres, banys públics i fins i tot en les tendes

Els mosaics estan composts per petites peces cúbiques anomenades tessel·les (del llatí tesselae, que al seu torn prové del grec tessellae és a dir "quatre"). De fet aquest art era conegut també com opus tesselatum. Els materials poden ser molt variats i van des de les roques calcàries fins al vidre passant per la ceràmica. Es tallaven de diferents grandàries i depenent d'això, dels motius triats o del lloc en el qual havia de ser lluït, els mosaics van adoptar diferents noms.

 Per realitzar l'obra es partia d'una pintura de la qual es prenia el model, dividint-se les diferents zones per colors plans. Llavors es treia una plantilla en tela o en papir i sobre ella es vaig procedir a col·locar acuradament les tessel·les seguint el dibuix però amb la seva posició invertida, de manera que la cara que després quedaria exposada romania oculta als ulls de l'artesà. Després s'aplanava la superfície i sobre un jaç de ciment s'anaven situant les tessel·les fins a completar el conjunt, que finalment s'aglomerava emplenant els buits amb ciment.

Edificis i cases:
- Els edificis d'oci i religió
 Els edificis per oci eren principalment teatres, o amfiteatres, l'amfiteatre de Pompeia és l'exemple d'amfiteatre construit en pedra més antic del món, per exemple. Tenien dos teatres, el teatre gran i el teatre petit, annexat al gran. També tenien edificis esportius, la Palestra Gran, que estava dedicat a activitats gimnàstiques, amb una piscina al mig.

 Si parlem de religió, podem parlar del Temple de Júpiter, que tanca el Fòrum, on a part de Júpiter també hi eren venerades Juno i Minerva, i que es trobava en reparació en el moment de l'explosió.

 També hi ha el Temple d'Apol·lo, que també es trobava en remodelació durant l'erupció. Dins del temple es va trobar una figura d'Apol·lo disparant una fletxa, i també es va poder saber que en aquest temple s'hi adorava la deesa Diana i el déu Mercuri.


També hi ha el temple dels Lars, és a dir, de les divinitats que que tutelaven la ciutat, i el Temple de Vespasià, on s'hi representava un sacrifici.
Trobem també el Temple d'Isis i el Temple de Venus.

- La basílica
La basílica de Pompeia va ser descoberta en 1843. Tota la part superior està destruïda fins a la meitat de l'altura del gran ordre però tots els elements de la restauració estan col·locats en el seu veritable lloc. Com la major part dels edificis de Pompeia, està construïda de petits trossos de material recoberts d'estuc pintat: la seva longitud total és d'uns 200 peus (uns 66 m) per 78 (uns 26 m) d'ample. La seva entrada principal està en el costat del fòrum. Cinc portes condueixen des del vestíbul que precedeix a la gran sala. Aquest vestíbul està ricament adornat si s'ha de jutjar pels pedestals i una estàtua de bronze daurat trobada en les excavacions. De les nomenades i precioses ruïnes descobertes a l'interior se suposa que la decoració d'aquesta part de l'edifici no és ni menys rica, ni menys variada.

- La casa Vetti i del Faune

La anomenada Casa dels Vettii és una de les residències luxoses més famoses de Pompeia, sent més una domus que una vila romana. Es va conservar, com la resta de la ciutat, gràcies a l'erupció del Vesubi del 79 d. C. La casa rep aquest nom dels seus propietaris, dos lliberts d'èxit: Aulus Vettius Convisqui, un Augustalis, i Aulus Vettius Restitutus. La seva acurada excavació ha conservat gairebé tots els frescs dels murs, que van ser acabats després del terratrèmol del 62 a. C., segons diuen els historiadors, formen part del quart estil.



- La casa del Faune
La Casa del Faune és una de les construccions més luxoses de la ciutat. L'entrada principal dóna a la Via de la Fortuna (Via della Fortuna) i ocupa tota una poma de la Regió VI. La casa té els seus orígens en l'edat samnítica, quan era àmplia però modesta. A finalitats del segle II a. C. pansa a ocupar una poma sencera i rep una sumptuosa decoració a força d'estuc i mosaics, que es van restaurar i van conservar sense amb prou feines modificacions durant els 200 anys següents, mantenint un estil que devia semblar molt antiquat als habitants de l'any 79.

- La villa dels misteris
La Vila dels Misteris o Vila dei Misteri és una ruïna ben conservada d'una vila romana que queda a uns 800 metres al nord-oest de Pompeia i a uns 200 de la Porta de Herculà. Es pot arribar a ella des de Pompeia. Queda als afores de la ciutat principal, separada d'ella per una carretera amb monuments funeraris a banda i banda (una necròpoli) així com les muralles de la ciutat. La Vila dels Misteris està considerada una vila suburbana, amb una relació propera amb la ciutat, però als afores d'ella. Encara que coberta per metres de cendra i un altre material volcànic, la vila va sofrir només danys menors en l'erupció del Vesubi l'any 79, i la majoria de les seves parets, sostres, i més en particular els seus frescs van sobreviure en gran mesura intactes. La propietat de la Vila és desconeguda, com ocorre amb moltes cases privades de la ciutat de Pompeia. Encara que no va ser ben concebuda durant aquests temps la ciutat de Pompeia té un dels jaciments mes importants de la història: La Vila dels Misteris





dilluns, 5 de març del 2012

ELS DÉUS OLÍMPICS 5

TEXT 5
 
HEFEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.
APOL·LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.
HEFEST.- En què et bases per dir això?
APOL·LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços,
els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col·locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb set
cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, amb
tants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols
de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar alguna
cosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes i condueix els morts.
LLUCIÀ, Diàlegs dels déus, 11 (7)

• De quina divinitat parlen Apol·lo i Hefest? De qui és fill?
 - Parlen d'Hermes. Fill de Zeus i Maia.
• Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics» i com apareix representada?
- Alegre, popular, mai trist. Jove, prim i despullat. Casc alat, sabates amb ales i el bastó. El bastó es diu Caduceu i apareix representat com un pal envoltat per dues serps. 
• Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història relacionada amb ell.
- Te la feina transportar missatges i de conduir a les ànimes i als morts a l'Hades. Hermes va transportar Pandora (la primera dona creada per Hefest) cap als mortals i li va otorgar un gran sentit de la curiositat.
• Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.
- Pan
- Orfeu
- Les muses

ELS DÉUS OLÍMPICS 4

TEXT 4

Ara mira el quadre una altra vegada: segueix Homer en tot. Heus aquí la ciutat a dalt de tot, i aquests són els merlets de Troia, i la gran plana, tan ampla per contenir tota la força de l’Àsia avançant cap a Europa; aquest és el foc immens que envaeix la plana i fa sortir el riu de mare, arrossegant tots els arbres. Tanmateix, Hefest, embolcallat en foc, es llança a l’aigua, el riu s’estremeix de dolor i suplica, amb forma humana, a Hefest. Ni Escamandre està dibuixat amb la cabellera llarga –perquè el foc l’hi ha cremat–, ni Hefest va coix, ja que se’l veu en plena carrera.
FILÒSTRAT, Descripcions de quadres 1.1.2

• Qui és Hefest? Enumereu els seus atributs, de qui era fill i per quina raó era coix.
- Era el déu del foc i la tekné. Era fill de Zeus i Hera. Era coix perquè al néixer Hera el va veure tant lleig que el va tirar de l'Olimp. Se'l representa com un home amb cabell llarg, túnica sense mànigues. Coix, lleig per cordial. Savi, competent i sempre enfeinat en la seva farga.

ELS DÉUS OLÍMPICS 3

TEXT 3

En el moment que les tres deesses conduïdes per Hermes, a qui Zeus ha encarregat de solucionar l’afer en nom seu, el visiten, Paris ja ha recuperat el seu lloc en el si de la nissaga reial, però ha conservat el costum –reminiscència de la seva joventut de pastor– de portar els ramats a pasturar. És un home del mont Ida. Quan veu arribar Hermes i les tres deesses, s’inquieta i se sorprèn a parts iguals.
J.-P. VERNANT, L’univers, els déus, els homes

• Quines són aquestes tres deesses que, conduïdes per Hermes, van a trobar Paris? - Hera, Atenea i Afrodita
• Qui és Paris i quina qüestió ha de resoldre en aquest moment evocat pel text? 
- Príncep de Troya, fill del rei Príam. Havia de triar quina de les tres deeses és més bella i entregar-li una poma d'or.
• Quina decisió pren i quines en seran les conseqüències?
- Li dóna la poma a Afrodita, i Afrodita fa que Paris s'enamori d'Helena, la dona del rey d'Esparta, Menelao. Paris la rapta i això provoca la guerra de Troya.

divendres, 2 de març del 2012

ELS DEUS OLÍMPICS 1


 TEXT 1


Zeus, monarca dels divins, prengué per primera esposa Metis, la més hàbil dels déus i dels homes moridors. Però quan ja estava a punt de parir la dea Atena d'ulls verds, llavors Zeus, ensarronant el seu cor amb arteroses paraules, la va introduir en el seu propi ventre, per consell de Gea i d'Urà estelat. Així li ho aconsellaren, perquè cap dels déus sempre eterns no gaudís —llevat de Zeus— d'honor reial.
HESÍODE, Teogonia 886-893
  • Quin lloc ocupa Zeus entre els déus olímpics? Com va obtenir el poder? A qui l’hi va arrabassar? - És el rei dels déus, el déu de déus. El va obtenir del seu pare, el tità Cronos. El va drogar perquè vomités els nens que s'havia menjat, i ell i els seus germans es van embarcar en una lluita contra els titans de 10 anys. Al cap de 10 anys van guanyar, i es van repartir el poder. Ell es va quedar el cel i el pdoer sobre la resta dels déus.
  •  Qui va ser esposa de Zeus, després de Metis? Quin fill o fills li va donar? - Hera. Ares, Hebe, Hefesto i Ilitía
  •  De quina ciutat és protectora la deessa Atena? Quins són els seus símbols i els seus atributs? - És protectora d'Atenes. L'oliver i l'òliba són els seus símbols, i la llança, el casc l'armadura i l'escut els atributs

ELS DEUS OLÍMPICS 2




TEXT 2
CICLOP: Pare, quins sofriments m’ha fet patir el maleït estranger! Em va emborratxar i després em va deixar cec mentre dormia.
POSIDÓ: Qui va gosar fer-t'ho, això?
CICLOP: Primer s'anomenava Ningú; però quan havia fugit i era lluny del meu abast, va dir que li
deien Ulisses.
POSIDÓ: Ja sé de qui em parles, del d’Ítaca; estava fent el camí de retorn per mar des d'Ílion. I com
és que et va fer això si en realitat no és gaire valent?
LLUCIÀ, Diàlegs marins 2

• Aquest text fa referència a allò que narra una obra de la literatura grega. Sabeu quina és i a quin autor s’atribueix?
- La Ilíada d'Homer
• Expliqueu l'episodi del qual tracta aquí Llucià.
- És l'episodi en el què Ulisses es troba amb el ciclop Polifem a la cova, i perquè no el mati li dona abundant menjar i beure perquè s'emborratxi, un cop adormit el deixa cec, i li diu que es diu Ningú, aixi, quan el Ciclop intenta alertar els altres crida "NINGÚ M'ESTÀ ATACANT!, NINGÚ M'HA DEIXAT CEC!", i la resta de Ciclops l'ignoren i ell pot marxar.
• Per què us sembla que Posidó diu d'Ulisses que no és gaire valent?
- Perquè enlloc de fer servir la força fa servir l'astúcia, no la tàctica que fa servir és bastant de covards.